De Sant Vicenç de Torelló és l’escultor Ramon Pons, localitat que té obra pública d’aquest artista.

Va arribar a l’escultura una mica de retruc doncs ell era dissenyador de moda. Durant un temps en el que va residir a Londres, com que ja li tiraven les tres dimensions, va aprofitar que disposava d’un espai prop del lloc on era per practicar allí amb el fang. Aquesta experiència londinenca va fer que en tornar a Catalunya fos alumne de l’Escola Massana. Ara aporta més d’una dècada d’exposicions.

A Ramon Pons li interessen les possibilitats expressives de la forma humana, i al mateix temps que experimenta amb ella, li agrada anar descobrint les textures i efectes que provoca el fang una vegada cuit. A més, gaudeix del modelat perquè és una tasca que li produeix relaxació.

Va començar treballant la figura humana per així anar familiaritzant-se amb l’anatomia, posteriorment va fer obres amb panots dels carrers de Barcelona als que afegia objectes reciclats. Va potenciar els volums, mentre que les cares quedaven en un pla secundari. En quant als objectes reciclats són els que troba pel carrer; el fet d’incorporar-los a l’obra ajuda a crear un relat d’aquesta.

En algunes ocasions treballa amb models del natural i altres vegades amb fotografies; el que cerca és algun posat que resulti interesant amb la voluntat de voler explicar cos i gest al que afegirà, si s’escau, algun objecte del citats.

En les seves peces hi ha una part més acadèmica i anatòmica i una altra part que és mes personal que s’allunya del que és un simple posat o un cos, perquè el que vol és no caure en estàndards.

Li agrada l’art antic però no el vol reproduir sinó que, basant- se en ell, crea obres actualitzades que facin referència als temes socials d’avui, fins i tot punyents, peces que suggereixin preguntes o dubtes i que tinguin la capacitat de generar un sentiment de proximitat amb l’espectador. No hi ha doncs una intenció solament estètica en la seva obra sinó que aquesta sigui també capaç de tocar consciències.

Un altre tema del que parla en vàries obres és el del desplaçament, del viatge, amb personatges amb maletes que poden anar carregades d’experiències o d’esperances o d’ambdues coses. Dintre de la seva producció aquesta és una de les qüestions més personals d’aquest artista.

En general, per compondre l’obra es pot basar en experiències pròpies o en noticies, perquè el seu objectiu és crear un art compromès i viu, amb temàtica social, com dèiem, d’aquí sorgiran les seves figures -a vegades amb aire oníric una mica surrealista però amb un toc poètic-, personatges amb il·lusions, dubtes, somnis i silencis. La intenció és interpel·lar l’observador. En algunes ocasions crea figures humanes amb peculiars volums perquè l’artista vol escapar de representar solament cossos normatius, l’objectiu és mostrar la bellesa que també poden tenir els cossos no estereotipats.

Un altre element a mencionar de les seves obres és que en algunes d’elles utilitza color; això és degut al seu desig d’experimentar, al mateix temps que pot ajudar a explicar el sentit de l’escultura, encara que no serà fins que el material surti del forn quan decidirà si li aplica color o no. En qualsevol cas li agrada que es vegi almenys alguna part amb el color de fang.

Un exemple de la seva obra és la titulada El viatge interior, una peça que ens parla del que sent molta gent en el món actual: un ritme de vida que ens allunya fins i tot de nosaltres mateixos. No sabem si Ramon Pons es va inspirar en les paraules de Sant Agustí quan va dir que “no vagis afora, torna a tu mateix perquè és en l’interior de la persona on habita la Veritat”.

Es per això que el personatge femení que recrea l’artista apareix abstret, tancada en ella mateixa, meditant, sembla allunyada del món extern mentre es produeix el seu alliberament mental que és representat per una sèrie de filferros, lligams metàl·lics recoberts de llana; en efecte, és un viatge ple de preguntes. Una obra molt al·legòrica, harmònica i depurada; i és també una invitació, com en altres obres de l’artista, a que siguem nosaltres els que donem una resposta, ens convida a la reflexió.

Ramon Pons Casadevall, artista actualment resident a Barcelona, al costat d’una de les seves escultures. Es autor d’obres que conviden a la reflexió.